 |
| Torroners a la Plaça Major de Madrid. Principis del segle XX |
En l'origen de la industrialització del País Valencià estan ells. Els xixonencs saberen, durant segles, aprofitar les condicions climatològiques i els cultius de la seua zona per fer-ne, de totes dues coses, matèries primeres. Gelats a l'estiu i torrons a l'hivern: un sistema de rotació perfecte que els permetia obtindre beneficis durant tot l'any i alternar de forma intel·ligent els cicles industrials de producció, distribució i venda. Allà on la resta vivia dels monocultius agrícoles, que restringien la productivitat i el treball a una o com a màxim dues breus temporades, els xixonencs crearen un sistema eficient de producció per a tot l'any.
Convertits en emprenedors, els habitants de Xixona estan, ja des del segle XIX distribuïts per tota la península, per bona part d'Europa, per llocs d'Àfrica com Tetuan o Argel, per les colònies americanes o Nova York. Allà on van posen establiments de venda de torró i de gelat. A Elx prospera des de fa anys un establiment de gelats i torrons, a Madrid des de fa moltíssim temps, a Catalunya rar era el poble on no hi haguera una persona, de malnom "el valencià", que quasi sempre era de Xixona. Al Maestrat, en totes les festes, corria l'alegria per la xicalla quan s'anunciava l'arribada de "El torroné". Els xixonencs s'establien per bona part del món creant la primera gran diàspora valenciana. Portaven, allà on anaven, productes de primera qualitat, productes pioners d'allò que ara diríem "denominació d'origen", productes que, en una altra mostra d'intel·ligència, han sabut conservar la imatge de producció casolana i artesana i el nom del lloc d'on provenen.
"Per a bons torrons, Xixona"; "Déu sempre dóna torrons a qui no té queixals", "Els diners i els torrons són per a les ocasions", "Per Nadal capons, neules i torrons", "Amb diners, torrons". Fins i tot el refranyer, testimoni de la nostra quotidianitat històrica, en dóna bona mostra. I en arribar l'estiu, gelats.
Comentaris