Ara el riu Túria és un riu sec, gairebé inexistent. Abans, però, passava per la ciutat de València amb tota la força, i els habitants de la capital assistien, de tant en tant, a l'espectacle de la baixada dels troncs que venien de les terres del curs alt. Ho consigna el dietari de mossén Porcar: "Dimats, a 7 de juny 1622, a migjorn, començà a venir la madera del marqués de Moya per lo riu de València". O unes pàgines més endavant: "En esta semana començà a venir la madera del riu, divendres a 19 de maig de 1628. Y disapte la comensaren a traure. Y diuen que y havia sis-centes càrregues de fusta."
Porcar alterna les paraules fusta i madera, probablement perquè els troncs no sols provenien de la Serrania, sinó que els transportaven homes provinents de pobles castellanoparlants com Xelva o Sinarques. Aquests homes rebien el nom de ganxers perquè, provists de llargs pals acabats en ganxos de ferro, ajudaven els troncs a salvar els principals obstacles naturals (ponts, assuts o salts d'aigua com el de Xulella). Devia ser una faena tradicionalment realitzada per moriscs, perquè el mateix Porcar
escriu l'any següent de l'expulsió: "Dimats, a 27 de juliol 1610, a les
sinch hores de la vesprada vingué gran lo riu, que prenia les nou
arcades del pont del Real. Y se'n portà molta madera que estava dins lo
riu, que era venguda per al marqués de Moya y per a Bergada. Y aquest
añy fonch lo primer que christians portaven la madera y treballaven ab
gran diligència".
Quan per fi, i després de dies de trajecte els troncs arribaven a la ciutat, l'esdeveniment era digne de ser vist. Ho explica així Vicent Martínez Palacios: "L'entrada de la fusta a la ciutat de València constituïa un dels millors espectacles de l'època. S'arribaven a instal·lar bancs de pedra vora riu, on seien autoritats i representants de la Junta de Murs i Valls per gaudir i alhora inspeccionar el pas de les peanyes. Açò feia necessària una parada tècnica la nit anterior prop ja de la capital, que permetia descansar els ganxers abans de l'entrada triumfal."
Comentaris