En moltes ciutats valencianes trobem la
mateixa dicotomia entre un nucli d'interior i un de costa (Sagunt,
Borriana, Castelló, Gandia, València...) i en cap d'ells el nucli coster té un nom diferent del genèric de Grau, Platja o Port de. En el cas de Santa Pola, és cert també que durant una etapa històrica va ser coneguda com Portus Illicitanus,
però fa ja temps que el nom Santa Pola individualitza la ciutat. Ara bé, quin és l'origen d'aquest topònim?
Diu l'arabista Carme Barceló que, del mateix mode que els cristians, a la seua arribada, deformaren la toponímia àrab (poc s'assembla Bani Gazlum a Benicarló, per exemple), els àrabs feren el mateix, segles abans, amb la toponímia llatina que trobaren a la seua arribada. És el cas, segons aquesta experta, de Sancti Pauli Portus, que els àrabs adaptaren al seu vocalisme com Santa Pula, i després a Santa Pola.
Així doncs, Santa Pola = Sant Pau? I per què aquesta vinculació amb Saül de Tars? Les cartes de Sant Pau als romans ens parlen del desig d'aquest sant per evangelitzar Hispania. Els fets històrics semblen estar d'acord en què aquell viatge somiat mai no va realitzar-se, però la imaginació popular i especialment l'esforç per legitimar i prestigiar la cristianització de la península van fer que es donara per fet un improbable desembarcament de Sant Pau que la majoria de fonts situen a Tarraco (actual Tarragona) però que altres, simplement, localitzen de mode més general a la Provincia Tarraconensis, i en concret a l'illa de Tabarca o als peus del Cap de l'Aljub.
De vegades un nom de lloc, el que coneixem com a topònim, és en realitat un recipient meravellós ple de temps i de cultura. Santa Pola ens parla, en aquest ordre, de cristians primitius, de romans, d'àrabs i una altra volta de cristians. Tota una lliçó d'història en dues paraules.
Comentaris