He llegit fa poc un llibre excel·lent, "La regió en la pantalla", de Marta García Carrión, un estudi sobre com el cinema de principi del segle XX ajudà a aposentar certes imatges visuals de valencianitat que a poc a poc van anar conformant el nostre imaginari identitari. Conta l'autora que durant els anys 20 la moralitat espanyola les passava magres per "filtrar" el cinema americà, que descarregava tones de fascinació en els joves i que establia models morals aliens als de l'Església catòlica.
Sembla que, enfront d'eixe panorama, el nacionalcatolicisme espanyol mirà de lluitar creant una mena de "factoria nacional del cinema", un star system espanyol de pel·lícules que exaltaren les virtuts castisses i d'actrius que mostraren un model de dona catòlica i submissa. No sempre els podia eixir bé, i el cas de la Piquer n'és un bon exemple: per molt que la promocionaren com a representant de la dona virtuosa, submissa i espanyolíssima, de mare i esposa, la premsa acabava destapant que tenia dos amants boxejadors, un a Nova York i l'altre a Madrid.
Però per intents que no quedaren. L'any 1928 la revista "Blanco y Negro" mostra dues fotografies de la Piquer: en la primera, sota el títol "Cómo pasó su último año Conchita Piquer" es veu la cantant en el seu camerí, vestida amb un quimono de seda i asseguda sobre un llit ple de coixins tous; en la segona, sota el títol "... Y cómo le habría gustado pasarlo" la Piquer es mostra humilment vestida de dril i davantal, agranant la porta d'una modesta barraqueta valenciana. A peu de foto, l'actriu confessava que seria feliç "en su barraca, con un marido bueno y trabajador", i el periodista reblava: "Conchita Piquer es una cigarra escapada de la huerta valenciana. Pero resulta que a Conchita Piquer le hubiera gustado nacer hormiguita. ¡Ah, la huerta de Valencia, con sus "barraquetas" blancas!".
Era l'últim intent per harmonitzar l'ideal de dona tradicional i submissa amb els nous vents de modernitat que permetien alliberar-se a algunes dones que, com la Piquer, s'ho podien permetre. Sí: elles gaudien l'èxit i del món superficial i frívol de la fama, però en el fons, molt en el fons... enyoraven desprendre-se'n per gaudir de la seua llar... i de la seua granereta.
Comentaris