A finals del segle XIX, els veïns de Guardamar del Segura estaven consternats per un problema greu: la duna es menjava literalment el poble. Avançava a una velocitat de vuit metres per any, i al seu pas cobria hortes, destrossava collites i assolava teulades incapaces d'aguantar el pes creixent de l'arena. Tot el poble semblava condemnat a desaparéixer quan el 1896 l'enginyer Francisco Mira i Botella es va fer càrrec de la feina titànica de derrotar la natura i salvar Guardamar d'una desaparició gairebé inevitable.
I ho va aconseguir: amb una planificació digna d'elogi, Mira prengué dues decisions encertades: la primera, construir una duna artificial a vora mar que actuara com a nou aglutinant per a les arenes; la segona, tractar de frenar la duna plantant-hi tot tipus d'arbres i matolls. El resultat encara està a la vista per al visitant del segle XXI: les dunes de Guardamar s'han convertit en un dels parcs més vistosos del sud valencià gràcies a la seua vegetació, mentre que la festivitat del "dia de l'arbre", instituïda pel mateix Mira l'any 1904, continua celebrant-se cada any amb participació destacada dels xiquets, nous dipositaris de la tradició i de la memòria.
Al final, Guardamar salvà la seua existència gràcies a la tenacitat d'un home que veié recompensat el seu esforç: "Con estos trabajos queda detenida en la playa toda la arena que el mar arroja. La fijación de las dunas es tan completa, que aún en los días de levante fuerte, se cruza por ella sin que se note el movimiento de las arenas. Hemos evitado que el pueblo de Guardamar de 3.000 habitantes, desaparezca sepultado junto con los terrenos de su fértil huerta." . Són les paraules de Mira en el seu diari. A dia de hui, el carrer "Enginyer Mira" continua sent el més important del poble, i la casa més antiga del centre històric, potser una de les poques que ja estava en peu a l'altura del 1896, allotja un museu dedicat a la memòria de l'home que salvà Guardamar.
I ho va aconseguir: amb una planificació digna d'elogi, Mira prengué dues decisions encertades: la primera, construir una duna artificial a vora mar que actuara com a nou aglutinant per a les arenes; la segona, tractar de frenar la duna plantant-hi tot tipus d'arbres i matolls. El resultat encara està a la vista per al visitant del segle XXI: les dunes de Guardamar s'han convertit en un dels parcs més vistosos del sud valencià gràcies a la seua vegetació, mentre que la festivitat del "dia de l'arbre", instituïda pel mateix Mira l'any 1904, continua celebrant-se cada any amb participació destacada dels xiquets, nous dipositaris de la tradició i de la memòria.
Al final, Guardamar salvà la seua existència gràcies a la tenacitat d'un home que veié recompensat el seu esforç: "Con estos trabajos queda detenida en la playa toda la arena que el mar arroja. La fijación de las dunas es tan completa, que aún en los días de levante fuerte, se cruza por ella sin que se note el movimiento de las arenas. Hemos evitado que el pueblo de Guardamar de 3.000 habitantes, desaparezca sepultado junto con los terrenos de su fértil huerta." . Són les paraules de Mira en el seu diari. A dia de hui, el carrer "Enginyer Mira" continua sent el més important del poble, i la casa més antiga del centre històric, potser una de les poques que ja estava en peu a l'altura del 1896, allotja un museu dedicat a la memòria de l'home que salvà Guardamar.
Comentaris