Blasco Ibáñez, en la seua novel·la "Entre naranjos", arreplega aquesta anècdota folklòrica: diu que, allà al mil quatre-cents i poc, Sant Vicent Ferrer va anar a Alzira a predicar. Tenint necessitat de ferrar l'ase en què viatjava, demanà els servicis d'un veterinari. Però... ai! Aquest, al contrari del que era costum, sí que li va demanar al pare Vicent la remuneració pel seu treball. Sant Vicent, fent gala del seu famós mal geni, va irritar-se molt. Ell estava acostumat a no pagar mai! I és que, a causa de l'admiració que despertava, tots els fidels li oferien sempre el seu treball debades.
- Algun dia diran: "Ací estava Alzira!" -va maleir llavors el futur sant, profetitzant que algun dia les aigües del riu Xúquer, en una de les seues avingudes, negarien el poble i se l'endurien per davant.
Diu la tradició que en el mateix moment en què Sant Vicent Ferrer deia la famosa maledicció ("Algun dia diran: "Ací estava Alzira!"), algú li respongué: "No mentre Bernat estiga!". I era la veu del sant patró del poble, Sant Bernat, que d'aquella forma feia front a la maledicció de Sant Vicent, tot assegurant que, mentre la seua imatge ornara el pont del riu, cap catàstrofe acabaria amb la seua estimada ciutat.
Blasco Ibáñez ho conta així, i arrodoneix la seua narració, mescla de llegenda i hagiografia:
"Y, efectivamente, allí estaba aún la estatua del santo,
como centinela eterno vigilando el Júcar para oponerse a la maldición del
rencoroso San Vicente. Es verdad que el río crecía y se desbordaba todos los años,
llegando hasta los mismos pies de Sant Bernat, faltando poco para arrastrarle en
su corriente; es verdad también que cada cinco o seis años derribaba casas,
asolaba campos, ahogaba personas y cometía otras espantables fechorías,
obedeciendo la maldición del patrón de Valencia; pero el de Alcira podía más, y
buena prueba era que la ciudad seguía firme y en pie."
Des del relat de Blasco ha passat ja més d'un segle. A Alzira fa temps que el riu va ser aterrat i cegat. Qui s'acosta ara al vell llit del Xúquer sols troba una avinguda. A un costat i a l'altre, però, continua saludant el pas el casalici des d'on ens contempla Sant Bernat, tot protegint encara cada any la seua ciutat de les ires venjatives del temible sant de ciutat, Sant Vicent Ferrer.
Des del relat de Blasco ha passat ja més d'un segle. A Alzira fa temps que el riu va ser aterrat i cegat. Qui s'acosta ara al vell llit del Xúquer sols troba una avinguda. A un costat i a l'altre, però, continua saludant el pas el casalici des d'on ens contempla Sant Bernat, tot protegint encara cada any la seua ciutat de les ires venjatives del temible sant de ciutat, Sant Vicent Ferrer.
Comentaris